VALORACIÓ SOBRE ELS RESULTATS ELECTORALS

Aquestes eleccions han estat el més semblant a unes eleccions generals o, si més no, així les hem d'entendre per vàries raons.

De primer, la participació ha estat una de les més altes de la història electoral d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, enregistrant-se una abstenció del 29,4% molt similar al 28,5% de les passades eleccions generals de l'any 1996, quan es dirimia el Govern de l'Estat espanyol.

Ja des de la pre-campanya els partits nacionalistes espanyols, PP i PSOE, posaren tots els mitjans per a que fóra així, fent desfilar per aquesta part del País Basc a les primeres figures de llurs direccions estatals, als ministres i als presidents, o als ex-ministres i als ex-presidents.

Igualment, i rera l'històric Acord de Lizarra-Garazi —el qual ni el PP ni el PSOE no signaren— plantejaren aquestes eleccions com si es tractés d'un Plebiscit d'autodeterminació, i intentaren despertar les més baixes passions per a bolcar a les urnes el vot de la por. Tot això, en darrera instància, ha provocat la massiva afluència de votants i que, més que d'unes eleccions autonòmiques tinguessin trets propis d'una consulta entre contraris i partidaris del dret d'Autodeterminació.

Per altra banda, l'última referència electoral són precisament les eleccions generals de l'any 1996, i no les autonòmiques de l'any 1994. per això, alhora de fer una anàlisi d'aquests comicis, és més adient realitzar les pertinents comparances no amb els anteriors comicis al Parlament de Gasteiz, sinó amb les precedents eleccions al Parlament de Madrid.

Posats al terreny de les valoracions polítiques ens trobem amb el següent:

El PNB, que guanya clarament les eleccions amb 348.000 vots i un 27,9% d'aquests, puja 32.000 vots respecte a les generals i obté els millors resultats des de que es produí la seva escisió l'any 1986. Paradoxalment, augmentant 43.000 vots respecte a les autonòmiques, perd 1 escó i baixa 2 punts en referència a aquestes, pujant 2 punts respecte a les generals. Tot i així, la realitat és que augmenta substanciosament els seus vots i el seu pes electoral.

EA, amb 108.000 vots, obté un 8,7% d'aquests, i puja igualment 5.000 vots respecte a les generals, i malgrat que augmenta 3.000 vots respecte a les autonòmiques, per la mateixa paradoxa, perd 2 escons i 1,5 punts en referència a les autonòmiques, però només 0,6 punts respecte a les generals. En aquest cas la realitat és el manteniment amb un lleuger augment de vots.

EH amb 223.000 vots trenca el sostre històric de l'esquerra «abertzale»: arriba al 17,9% dels vots i n'augmenta 69.000 respecte a les generals i 63.000 respecte a les autonòmiques. Puja 3 escons i 1,7 punts en referència a les autonòmiques, a més a més de pujar 5,5 punts en referència a les generals. Una realitat que el situa com a l'autèntic guanyador d'aquestes eleccions.

El PP aconsegueix 250.000 vots i un 20,1% però nmés puja 19.000 vots respecte a les generals encara que n'augmenti 103.000 pel que fa a les generals. Obté 5 escons més i 5,6 punts amunt respecte a les autonòmiques i 1,5 punts respecte a les generals. Augmenta en vots, però resitua el vot espanyol d'altres formacions com el PSOE i UA que aquesta vegada ha anat a raure al PP. S'ha de tenir present que són les primeres eleccions en les que el PP es presenta essent el representant del Govern de Madrid, amb el consegüent arrossegament de vots útils que això comporta.

El PSOE, amb 218.000 sufragis i un 17,5% dels vots, perd 71.000 vots respecte a les generals de 1996, encara que en guanya 44.000 respecte a les autonòmiques de 1994. Això li dóna 2 escons més, però es manté en el mateix percentatge respecte a les autonòmiques i perd 6,5 punts en referència a les generals. Rere una aparent suma de vots, s'amaga la pèrdua real de desenes de milers de vots i cedeix el paper de capdavanter i abanderat de l'espanyolisme al PP.

UA aconsegueix 15.000 vots i un 1,2%. No es presentà a les eleccions generals i molts dels seus vots anaren cap al PP, essent la seva única referència les autonòmiques de 1994, respecte a les quals perd 12.000 vots, perd també 2,5 punts i per a més a més 3 escons. És, sens dubte, la gran perdedora d'aquestes eleccions on el vot espanyol ha optat pel pragmatisme.

IU, amb 70.000 vots i un 5,6%, perd 46.000 vots respecte a les generals de 1996 i 22.000 respecte a les autonòmiques de 1994. Perd 4 escons, baixa 3,7 punts respecte a les generals i 3,4 punts respecte a les autonòmiques. Una realitat de pèrdua de vot efectiva.

En un altre nivell, les formacions signatàries de l'Acord de Lizarra obtenen 746.000 vots front als 483.000 dels qui s'autoexclogueren, i obtenen 43 escons front als 32 dels autoexclosos.

Les formacions «abertzales» sumen 106.000 nous vots més que en les generals de 1996, i 109.000 vots més que en les autonòmiques de 1994. Per tant, fort increment del vot «abertzale» malgrat mantenir els mateixos 41 escons. D'aquest vot «abertzale» s'ha de destacar que és l'esquerra «abertzale» la que fa incrementar més el vot, sense menystenir els augments del PNB i EA. I és l'esquerra «abertzale» la que, amb el seu increment de 3 representants, aconsegueix mantenir els escons «abertzales» al mateix nivell, puix la pèrdua d'1 per part del PNB i de 2 per part d'EA. L'esquerra «abertzale» se situa en una millor corelació de forces dins del món «abertzale».

Les formacions espanyoles o estatals perden 98.000 adhesions respecte a les generals de 1996, és a dir, reculen tant com avancen els «abertzales». Amb tot encara sumen 113.000 nous sufragis pel que fa a les autonòmiques de 1994, fruit de que llavors la participació no arribà al 60% i en aquesta ocasió ha depassat el 70%.

Qui n'ha tret millor profit del vot espanyol ha estat el PP, sense cap dubte, que es posiciona en un lloc capdavanter arraconant el PSOE i enfonsant pràcticament UA a Àlaba. La poca implantació militant d'IU, el paper jugat pels mitjans de comunicació, que abans l'afalagaren i ara l'han ignorat, i el seu poc pes específic, el fan aparèixer com un altre dels derrotats malgrat que, per exemple, per força menys milers de vots que el PSOE respecte a les generals de 1996.

Com a lectura afegida, s'hauria de dir que si durant 14 anys el PSOE, el gestor del GAL i de la repressió de l'Estat, que tingué el seu premi en les urnes per part del més furibund vot espanyolista i anti-basc, avui, aquells qui varen convertir el vot obrer en un vot espanyol, han convertit el vot espanyol en un vot de dretes. Avui el PP és el nou gestor de la repressió de l'Estat contra Euskal herria, el culpable de l'empresonament de la mesa nacional d'HB, del tancament d'Egin..., i per això ha estat premiat a les urnes pel vot espanyol anti-basc i designat l'encarregat de negar els drets democràtics a Euskal Herria.

Tanmateix, a la fi, la veritable lectura d'aquestes eleccions autonòmiques és el recolzament d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa a l'Acord de Lizarra-Garazi, el clar i notori avenç de les posicions «abertzales» davant l'espanyolisme, i el rotund èxit de l'esquerra «abertzale».

Comissió de Relacions Internacionals de Herri Batasuna